Aquell Castellbisbal vol ser una pinzellada a la foto d’una forma de viure, d’unes vivències, tradicions i costums que l’autor va viure durant la dècada 1950-1960, encara sota els efectes i el sofriment d’una recentment acabada guerra civil, des de les penúries de tota mena dels primers temps fins a la gestant transformació que es produiria i esclataria els últims anys de la dècada. Vol ser també com un punt de llibre que, en la història de Castellbisbal, marca les pàgines que representen aquell temps. Uns anys de foscor política i social, amb un entorn molt marcat per l’ambient religiós que imposava una dictadura clarament influenciada per les jerarquies catòliques del temps.
Una vida dominada pel treball i la subsistència diària que intentava albirar uns dies amb més alegria, millor vida i més oportunitats per al desenvolupament social i personal. Una dècada que, malgrat els problemes i les mancances, va fonamentar una societat que va saber superar aquells grisos i difícils moments.
L’autor descriu aquesta dècada tenint en compte que, durant tots aquells anys de la seva infantesa i adolescència, formava part de l’escolania de Castellbisbal