Suport a la població afectada pel conflicte d'Ucraïna

El 24 de febrer de 2022, Rússia va iniciar una ofensiva militar contra Ucraïna. En només una setmana, més de 660.000 persones, segons ACNUR, s'han vist forçades a desplaçar-se a l'interior del país i als països fronterers de la Unió Europea. La ciutadania pateix una crisi humanitària que ha deixat milers de persones sense les necessitats bàsiques cobertes. Aquestes xifres se sumen a les prop de 90.000 persones refugiades i sol·licitants d'asil en els vuit anys de conflicte al Donbass que ha afectat 1,68 milions de persones.

Davant l’allau de solidaritat de la ciutadania catalana i la voluntat d'oferir suport a la població afectada pel conflicte, us informem com canalitzar totes les ajudes de forma efectiva:

• Les organitzacions internacionals d'ajuda humanitària demanen que no es recullin materials, sinó aportacions econòmiques. Consulteu-ne els motius aquí. 
• El Fons Català de Cooperació Internacional destaca que la informació que s'ha rebut fins ara sobre les recollides de material a Catalunya és preocupant, ja que el transport de materials cap a Ucraïna està sent molt difícil. Roba, menjar, medicaments i altres materials útils es poden comprar als països veïns que estan acollint la població que fuig de la guerra. 

Si alguna persona o entitat vol ajudar, pot fer-ho de la següent manera:

• El Fons Català de Cooperació, una organització formada per ajuntaments catalans, canalitza ajudes a través d'aquests comptes:
  • BBVA, codi IBAN: ES91 0182 6035 4102 0160 8531
  • CaixaBank, codi IBAN: ES79 2100 3200 9625 0002 9627

Les següents organitzacions internacionals també estan vehiculant ajuda:

• Comitè Català per als Refugiats, Catalunya amb ACNUR: ACNUR ha entregat el primer lot de material a Kryvyi Rig, al centre d'Ucraïna i treballa per la protecció i refugi a les fronteres d'Ucraïna amb Polònia, Romania, Moldàvia i Hongria. El Comitè és present al país des del 1994 i ha ofert assistència durant els vuit anys del conflicte al Donbass.
• Fundació Acció contra la Fam: L'equip d'Acció contra la Fam es prepara per intervenir en l'àmbit de la salut i la nutrició alimentària i cobrir les necessitats mínimes de la població.
• Creu Roja: La Creu Roja està prestant auxili i suport psicosocial a les persones afectades pel conflicte i assisteix a les comunitats quan la seguretat del voluntariat ho permet.
• Metges del Món: Aporta subministrament de material de traumatologia i quirúrgic a 'hospital de Severodonetsk i han enviat un equip de reforç per sumar-se als 90 voluntaris al terreny. Des de fa set anys proporcionen accés a la salut física i mental de la població.
• Farmamundi: Ha distribuït ajuda humanitària amb dos enviaments amb 4.700 kg de material sanitari i medicaments. Al seu web també expliquen les passes per a enviar medicaments que compleixin les normes bàsiques de donació.
• Fundació Save the Children: Des del 2014 treballa amb els nens i nenes més vulnerables a la regió del Donbass. Ara, 7,5 milions d'infants estan en perill a Ucraïna i els desplaçats fan front a condicions extremes on les temperatures estan per sota dels 0 °C.
• Metges sense Fronteres: El conflicte ha aturat la seva atenció en VIH a Severodonetsk, l'atenció a tuberculosi a Zhytomyr i la millora de l'accés a la salut a Donetsk. Els equips estan avaluant com adaptar les seves activitats a l'emergència segons les necessitats com l'enviament de kits per a víctimes massives a hospitals.

El primer pas que ha de seguir qualsevol interessant a acollir persones refugiades és posar-se en contacte amb la Generalitat de Catalunya, concretament amb el servei especial habilitat al telèfon 012 o bé al correu comiteacollida.igualtat@gencat.cat, detallant de quina manera vol ajudar.

En l’àmbit de l’adopció internacional, l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) n’és l’organisme competent. A la web detalla quin procediment s’ha de seguir per acollir un infant. Qualsevol interessat s’ha d’adreçar directament a l’ICAA o bé concertar una cita amb una institució col·laboradora d’integració familiar (ICIF).

Del punt de vista legal, el sol·licitant ha d’estar en ple exercici dels drets civils. Així mateix, ha de tenir més de vint-i-cinc anys i, pel cap baix, catorze anys més que la persona acollida. Una vegada presentada la sol·licitud, s’ha de seguir un procés de valoració, que comprèn un mínim de dues entrevistes individuals i una altra a casa seva. També cal assistir a unes sessions formatives específiques per a famílies acollidores. A la web de la Generalitat hi ha detallats tots els passos a seguir.

Quant a l’acolliment d’infants i adolescents sense cap familiar a càrrec seu, el govern diu que el procediment s’ha de fer per les vies legals del sistema de protecció de la Generalitat. D’acord amb la llei de drets i garanties d’infància i adolescència, s’estableixen unes quantes modalitats d’acolliment familiar.

La Generalitat en destaca tres:

• Acolliment familiar d’urgència. Tindrà una duració màxima de sis mesos i té per objectiu determinar les circumstàncies que permeten de decidir la mesura de protecció més adequada, especialment en menors de sis anys. Un cop hagi passat aquest període de mig any, l’acolliment d’urgència no es podrà prorrogar.
• Acolliment familiar temporal: Té caràcter transitori perquè es preveu que el menor torni amb la seva família o bé perquè s’adopta una mesura de protecció més estable. Té una duració màxima de dos anys, tret que l’interès superior del menor aconselli de prorrogar-lo.
• Acolliment familiar permanent: Es constituirà quan s’acabi l’acolliment temporal perquè la reintegració familiar no és possible, o bé directament en casos de menors d’edat amb necessitats especials o quan les circumstàncies i la de les famílies ho aconsellin.

• Guia sobre l'asil a Espanya per a persones afectades per la guerra a Ucraïna (CCAR)

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat publica una guia que detalla les diverses vies de protecció per a la població ucraïnesa desplaçada. 

• Peticions d'Amnistia Internacional a les Nacions Unides i a la Unió Europea amb relació a la situació a Ucraïna i Rússia

Amnistia Internacional fa públiques les peticions als organismes internacionals per protegir els drets humans de la població afectada pel conflicte armat.

• Per què desaconsellem les recollides de materials solidàries?

La Coordinadora d'ONG Solidàries explica com, en situacions d’emergència humanitària, s'activa ràpidament la solidaritat ciutadana. L'article recull com evitar els impactes negatius d'algunes iniciatives de recollida de material i aliments, i ofereix una sèrie de recomanacions per a una contribució positiva. 

• Opinions sobre la guerra a Ucraïna amb perspectiva de pau

L'Institut Català Internacional per la Pau ofereix un recull d’articles i textos d’opinió amb perspectiva pacifista.

• Què puc fer per donar suport a la població víctima del conflicte a Ucraïna?

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament publica un seguit de recomanacions i desaconsella les recollides de material solidàries als municipis.

• Emergència humanitària a Ucraïna: Com ajudar? 

Davant la crisi humanitària que ha provocat la invasió russa, i la multitud de consultes, Lafede.cat dona algunes pautes sobre donacions i com canalitzar l’ajuda a Ucraïna i l’esperit solidari de la ciutadania.