A continuació podeu llegir una introducció general sobre l’art i arquitectura a Castellbisbal.
Al final de la pàgina podeu accedir a un reportatge de vídeo, a un PDF amb el capítol corresponent del llibre Castellbisbal. Una història pota-roja i a altres a recursos que us oferim per si en voleu saber més.
L’objectiu d’aquest capítol és mostrar de manera fefaent que la cartografia artística dels elements conservats a Castellbisbal abraça tots els estils arquitectònics i plàstics. Es pot afirmar, sense por a equivocar-se, que el municipi és un bon exemple de com, sense perdre mai de vista els orígens, ha sabut encaixar les propostes artístiques de cada nova època. I això tenint en compte que parlem d’una llarga cronologia que, és clar, comença en temps dels romans, que van deixar-nos el Pont del Diable com a testimoni major, encara que la major part dels elements que s’hi conserven avui són d’èpoques més tardanes, uns segles que van llegar-nos obres i monuments romànics, gòtics i renaixentistes, que més endavant van donar pas a les construccions i decoracions barroques, neoclàssiques, historicistes, modernistes, noucentistes... i fins a l’avantguardisme dels segles XX i XXI. Trobem exemples de tots aquests estils, a Castellbisbal.
El capítol no s’estructura de manera cronològica sinó tipològica, amb l’anàlisi i descripció d’obres de caràcter religiós i civil. Així, comencem el recorregut amb la parròquia, descrivint primer l’antiga de Sant Vicenç del Castell, que més tard es convertí en ermita, quan la nova seu es traslladà dins el nucli urbà. De manera cronològica se’n descriu la construcció, les modificacions, les destruccions de la Guerra Civil i la seva fisonomia actual, a més de dedicar un apartat important al retaule, en part destruït: en descrivim l’arquitectura i la iconografia. Hem procurat fer-ne una explicació de la manera més gràfica possible: amb la seva imatge i les talles conservades ressaltades en color i un esquema iconogràfic enumerant i identificant cadascuna de les parts. També destaquem l’esquema de la nova iconografia de les capelles i àmbits religiosos de la parròquia.
A continuació, ens hem dedicat resseguir les ermites i capelles del municipi que abracen una cronologia que ens duu des del Romànic de Sant Joan de Benviure o Sant Quintí a Can Pedrerol de Baix, fins a ermites, capelles i oratoris contemporànies. El text es complementa amb un quadre sinòptic on hem englobat tots aquests temples fixant-ne la localització, la data de construcció, l’estil i l’estat de conservació.
Apartat breu, però molt important, és el que ens parla de l’urbanisme i la industrialització de Castellbisbal, on destaca la configuració del nucli urbà, iniciat amb la nova ubicació de la parròquia, al voltant de l’eix configurat pels carrers avui anomenats Nou, Major, Anselm Clavé i Pi i Margall. Ja en el s. XX, l’urbanisme i les construccions de Castellbisbal van continuar adherint-se a les propostes més avan- çades artísticament i utilitària, com queda palès a la Colònia del Carme, d’influència modernista. Però no va ser fins als anys 60 del segle XX que va produir-se l’expansió urbana i industrial del municipi, amb un seguit de projectes i realitzacions urbanístiques que es resumeixen amb un nom: Armando Mas Tulla, arquitecte municipal de Castellbisbal des de 1953 fins a 1976. Autor d’una sèrie de plans generals i parcials des de l’any 1962 fins al 1971, en destaca el complex residencial i industrial Agripina on, segons les paraules del propi Mas Tulla, hi havia d’haver “gran cantidad de zona verde prevista que varia del 30% al 50%”. La visió actual d’aquestes urbanitzacions i zones industrials, per desgràcia, no responen als seus postulats.
El capítol segueix amb l’estudi dels elements artístics i arquitectònics de les masies, masos i cases notables de Castellbisbal, apartat que hem estructurat en quatre subapartats. Primer, els masos i cases singulars del nucli urbà, a continuació una acurada anàlisi de les masies i cases en el terme municipal urbanitzat, i, tot seguit, la descripció de les masies i cases rurals, per acabar amb la notícia de tres masies desaparegudes i una d’abandonada. De tot aquest conjunt, destaca amb llum pròpia Can Pedrerol de Dalt, un dels exemples de masia d’època barroca i Can Pedrerol de Baix com a exemple de masia postremença amb afegits modernistes encarregats a l’arquitecte Antoni Maria Gallissa i Soqué. Igual que en l’apartat de les ermites i capelles, hi hem inclòs una sèrie de quadres sinòptics per facilitar la identificació, la història i l’ús actual de cadascuna d’elles.
Tanquem el capítol amb amb l’enumeració d’obres artístiques contemporànies, com ara el fanal de la plaça de l’Església, la barana que salva el desnivell que hi ha entre les cases d’una banda i l’altra del carrer Pi i Margall; i els monuments commemoratius dedicats a Anselm Clavé i a Ton Juni. Un darrer quadre d’arquitectes i artistes actius a Castellbisbal permet resseguir un itinerari artístic complet amb les obres, els seus artífexs, la seva categoria, l’estil i la seva data. Al capdavall, el capítol vol deixar ben palesat que Castellbisbal és i ha estat sempre un bon exemple d’adequació a cada moment artístic. A través de les seves obres es pot resseguir l’evolució artística de tot un territori. És així que pot afirmar-se que la vila ha assolit la modernitat sense perdre mai de vista els seus orígens.
Joan Ramon Triadó Tur Professor emèrit d’art de la Universitat de Barcelona
El llibre d’història Castellbisbal, una història pota-roja ha estat finançat completament amb fons públics dels pressupostos de l’Ajuntament de Castellbisbal, i com a tal no té finalitat comercial ni ànim de lucre.
L’únic objectiu de les publicacions de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal és apropar la història i patrimoni del municipi al conjunt de la societat. Els textos d'aquest llibre són d'accés obert i en podeu fer un ús equivalent sempre que en citeu l’autoria, procedència i no en feu una transformació.
Aquesta obra està subjecte a una llicència de CC BY-NC-ND 4.0 Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada . Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre i quan no sigui per a usos lucratius i se’n citi l’autoria i l’Ajuntament de Castellbisbal com editor.