Discurs de l'11 de Setembre de 2021

Els països d’arreu del món tenen marcat en el seu calendari la Festa Nacional com una data simbòlica, de reivindicació de l’orgull nacional i per compartir a tot el món la seva manera de fer i de ser.

Així és la Diada Nacional de Catalunya: L’11 de setembre de cada any pengem la senyera als balcons i places perquè és una ocasió per reafirmar i explicar al món el nostre sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a país.

L’11 de setembre ha de ser per a nosaltres un dia reivindicatiu, unitari i de mobilitzacions per l’avenç en els drets nacionals i socials del poble de Catalunya. 

Enguany, la Diada s’inscriu novament en el context d’una crisi sanitària producte de la pandèmia de la COVID i per la crisi social, econòmica i ecològica. Sense anar més lluny, l’escletxa salarial entre homes i dones a Catalunya és la més alta a tot l’estat espanyol (23%), molts catalans destinen de mitjana més de la meitat del seu sou a pagar el lloguer (56,5%) i han hagut d’arribar els fons COVID de l’Estat espanyol per recuperar el mateix nivell d’inversió en salut que hi havia el 2008. Tres exemples que demostren una societat afectada també per les desigualtats.

Però tenim davant un futur per construir. Un futur que mereixem, il·lusionant, de progrés i de lideratge.

Portem dos anys lluitant contra el virus, que s’ha endut pel camí a companys, amics i familiars, i des de tots els pobles i ciutats ho hem donat tot per protegir a la gent, per atendre a les persones que han patit i per impulsar la reactivació.

Els ajuntaments hem centrat tots els nostres esforços en  donar resposta als múltiples reptes que la pandèmia ha generat. Des de la proximitat, amb polítiques imaginatives, amb esforç, amb molts recursos econòmics, amb constància i amb una característica que sempre ha regit en la nostra gestió local: la proximitat a la nostra gent, ser present i estar al costat de la ciutadania a qualsevol hora i en qualsevol moment.

Ho hem estat sempre i cada any, per la Diada Nacional, refermem el nostre compromís amb la gent, amb el seu dia a dia, però també en acompanyar-los en els seus anhels i els seus neguits.

L’autèntica commemoració de l’11 de setembre no és la de la caiguda de Barcelona, ni només és la Diada Nacional de Catalunya. L’11 de setembre commemorem la tenacitat d’un poble que unit (més enllà de les classes socials, el gènere o la ideologia), va ser capaç de lluitar, de protegir-se i de ser resilient. Així és el poble de Catalunya.

Per això, un any més, som aquí per reivindicar el dret a decidir de la nostra ciutadania. El dret a exercir de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica la llibertat individual i col·lectiva dels catalans, vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin. I en aquest camí els ajuntaments sempre seran un aliat del poble de Catalunya, en la defensa de les seves idees, malgrat la repressió política i judicial i els empresonaments.

La celebració de les darreres Diades ha estat envoltada d’un context força agitat: el 2017 prèvia a la celebració del Referèndum de l’1-O, les següents en mig de processos electorals, detencions, celebració de judicis per sedició, sentències judicials... Aquest any celebrem la Diada a les portes de la trobada d’aquesta Taula de Diàleg de la qual tant esperen alguns i tant desconfien uns altres.

La veritat, però, és que aquest és l’escenari real al qual hem arribat després d’assistir a una divisió, més que no pas a una unió i reforçament, de totes aquelles forces que defensaven un mateix full de ruta. Pel camí han quedat moltes il·lusions i esperances, molts anhels i promeses que han portat també molt de patiment per a moltes persones: presó, exili, persecució...   

Malgrat tot això, una gran majoria del poble de Catalunya segueix reclamant una solució i una resposta als seus anhels de més llibertat, democràcia i independència.  

Què hem d’esperar d’aquesta Taula de Diàleg? Diàleg, evidentment... però també acords clars i viables:

• Acabar amb el conflicte polític i reforma del  poder judicial.
• Acabar amb la persecució política i judicial  contra els nostres drets fonamentals: protegir la llibertat d’expressió i el dret a manifestar-nos lliurement.
• El reconeixement de Catalunya com una nació.   
• Millora de l’autogovern i blindatge i ampliació del marc competencial. 
• Un nou sistema de finançament, principalment pels ajuntaments.  
• I sobretot, l’amnistia i un referèndum pactat i acordat, amb els reconeixements internacionals que calgui.  

Tot això hauria de sortir d’aquesta Taula de Diàleg... crec que en molt poc temps serem capaços de veure el futur que ens depara aquesta taula i els seus protagonistes. 

La Diada Nacional de Catalunya commemora la capacitat de resiliència dels catalans i catalanes, exemplifica la constància davant les adversitats, la perseverança en la defensa de les llibertats i la democràcia malgrat les agressions, la suma i la diversitat davant qui vol restar i homogeneïtzar.

La política i la gestió local ha de ser tot això, constància, sensibilitat, respecte, proximitat, diversitat, democràcia i, sobretot, defensa de la llibertat. O el què és el mateix, és la capacitat de treballar per millorar la qualitat de vida i les oportunitats de totes les veïnes i veïns, visquin on visquin, sense cap distinció. Les servidores i els servidors públics dels pobles i ciutats seguirem caminant cap a l’objectiu d’aconseguir un país millor i més just, un país més lliure, i un país que tingui en compte les persones.

Visca Catalunya!

Joan Playà Guirado