Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)
Construcció d'origen militar situada estratègicament sobre el riu Llobregat, al turó de Les Forques i a molt poca distància del Pont del Diable.
Fou construïda a mitjans del segle XIX i formava part de la línia del telègraf òptic militar de Barcelona a Lleida. Es comunicava amb les torres situades a Molins de Rei i Esparreguera.
L'excavació arqueològica efectuada el 2005, va confirmar que l'accés a la torre es realitzava a través d'un pont llevadís que salvava el fossar i que, un cop retirat, protegia la porta i la finestra del pis superior.
Amb la implantació de la telegrafia per fils caigué en desús i fou abandonada cap a finals del segle XIX.
El 24 de gener de 1939, la torre, per la seva excepcional situació estratègica de control del pas sobre el congost del riu Llobregat, es va convertir en un últim punt de resistència de les tropes republicanes davant l'exèrcit franquista.